- A les seves ordres, coronel!
- Passi, tanqui la porta i aguardi un moment.
Mentres esperava, assegut a la seva taula el coronel escrivía, firmava, tancava i posava lacre a una carta.
A continuació la depositava a una safata metàlica situada a un cantó de la seva taula, obría un calaix i treia una carpeta de paper. La posava al seu davant damunt la taula, l’obría i fullejava.
El coronel Zaforteza era un senil militar buròcrata, al contrari de la majoria dels que erem allà, a aquella petita guarnició militar. Amb poc pel, ulleres i greixonet, amb fama de bon administrador. Ara s’encarregava d’administrar els recursos militars i fer possible les incursions a àrees dominades pels moros.
Bé, tinent Huc d’Oliver. Veig que la seva carrera és meteòrica. No fa sis mesos era cap de pelotó a Capdepera on va ser condecorat amb la creu d’or del valor i va pujar a sargent després d’una operació defensiva contra els pirates turcs a la torre des Matzoc. Després, fa 4 mesos, va ser vosté qui va fer net de moros el pla d’Almallutx i les seves rodalies, eliminant 13 caps i capturant vius una seixantena d’ells, que ara estan sotmesos i construïnt la murada de la Marina de Valldemossa. I només amb 20 anys. On vol arribar, tinent Huc? Quins parents ben posicionats e influients té vosté? No, no m’ho digui.
He rebut ordres des de Ciutat per traslladar-lo a vosté i la seva secció a un punt indeterminat de la costa nord de la serra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario