Potser qualcú et digui algun dia
que no vares ser capaç de donar-me la mà.
Qualque dia, potser, el vent et xiuxiuegi
que no em vares saber perdonar.
Potser intueixis, molt tard, que la meva ànima
va morir en donar-me tu l'esquena
perquè va ser més fàcil girar cantó
que comprendre.
Perquè va ser més senzill oblidar
que aceptar les diferències
Potser algun dia et diràs que no va ser res.
I et tornaràs enganar.
No vull paraules de tristor ni angonia,
no vull escoltar la conversa desesperada.
No és més que una nit de fosca tancada
enmig d'un inmens desert fred i desolat.
Veuré un dia la lluna plena sobre l'Ofre
i, malgrat tot, tornaré a somiar amb tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario