lunes, 30 de septiembre de 2019

La platja




Vaix deixant petjades damunt l'arena
caminant a la vora de la mar, 
i em fa mal al cor i a l’ànima
veure que no hi són també les teves

Voldria que al banyar-me
la mar t'esborràs del meu cap
amb la facilitat que esborra
les petjades damunt l'arena

miércoles, 25 de septiembre de 2019

Tac, toc





...tac, toc, tac, toc...
Passa cada segon, cada minut, i n’ets conscient.
Passen els dies, les setmanes i voldries sortir
d’aquesta maleïda festa de ball que t’aufega.
...tac, toc, tac, toc...
Passen els anys i s’emblanquinen les temples.
El blau cel s’amaga rera una fosca intimidant.
Cauen les fulles dels arbres, altre pic és la tardor.

...tac, toc, tac, toc...
Cada dia abans de claretjar t’aixeques afligit 
esperant trobar al teu vòrtex engolidor
suau litúrgia que posi fi a la teva covardia

...tac, toc, tac, toc...
Sents el pas del temps
Sents el pas de la vida
Sents que ets un animal
que aquí no té cabuda

...tac, toc, tac, toc...
Saps que passa el temps
Saps que passa la vida
Saps que ets un animal
i que ja tens data d’eixida

...tac, toc, tac, toc...
Tot passa
ben aviat
quan te n’adones
ja és tard.

...tac, toc, tac, toc... tac.


lunes, 23 de septiembre de 2019

Òbit erm

Òbit erm




Potser qualcú et digui algun dia
que no vares ser capaç de donar-me la mà.
Qualque dia, potser, el vent et xiuxiuegi
que no em vares saber perdonar.
Potser intueixis, molt tard, que la meva ànima
va morir en donar-me tu l'esquena
perquè va ser més fàcil girar cantó
que comprendre.
Perquè va ser més senzill oblidar
que aceptar les diferències
Potser algun dia et diràs que no va ser res.
I et tornaràs enganar.
No vull paraules de tristor ni angonia,
no vull escoltar la conversa desesperada.
No és més que una nit de fosca tancada
enmig d'un inmens desert fred i desolat.
Veuré un dia la lluna plena sobre l'Ofre
i, malgrat tot, tornaré a somiar amb tu.

domingo, 1 de septiembre de 2019

Huérfano




Hoy me siento huérfano,
abandonado, dejado y apartado,
carne de pasado y espíritu perdido
en tu mundo oscuro de olvido.

Huérfano de tus ilusiones,
abandonado por tu desdén,
dejado por tu negligencia,
apartado de tus deseos.

Tantos deseos, tantas promesas,
construidas con las plumas
de las aves que volaban como nuestras ilusiones
tan ligeras que se las ha llevado un soplo.