Com un incendi golut que amaga el turó
s’aixeca victoriosa i llorejada la llum solar
entebeint el món fins ara sinistre
domini de les fosques bísties selenenites
Surt guanyadora com cada matí del nou dia
lluminaria divina sobre diabòlica foscor
en la seva eterna lluita on el pèndul
puntual e inflexible atorga la victòria
després d’haver-la perdut en caure la nit
batalla infinita entre la llum i la foscor,
batalla sempiterna entre la raó i la passió
S’enfugen esperons i penyals del seu contorn,
pedra aspre, roca inclement, agresiu esquetjar
del seu cobriment pinar, llentiscle i d’alzinar
com extremitats desesperades per enxampar la llum
evadint-se del obscur i incert abisme angoixant
Ocells amb ploma bufada badallen
agraïnt amb xiulets cridaners la vida
mentre fures obscures repten pel bosc
esmunyint-se cap el seu humit amagatall
Guaita un altre dia amb ànim esperançat
Renaixença del nou dia i d’un mateix
amb forces renovades i emprenedores
Som vius, crida al cel la milana,
Som vius, doncs és just ara el moment.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario