De romaní, camamil·la i estepa joana

Fresca i nua alborada s'aixeca puntual
trobant-se níguls com llengües de cotó
llepant la roca i boscos com llepolia
amb gust de romaní, camamil·la i estepa joana

Pedra humida al aspre sostre carritxer
des d'on es domina l'abric format
d'ombres fosques i tupida fullaraca
que ès l'alzinar com un verd mant

Tramuntana és el teu nom
feta de pedra i ombrívol comellar,
aigües pures omplen els teus torrents
quan les plujes et cobreixen amb el seu cant

Amb cor obert com ulls amb mirada llunyana
Harmonia del cos en sentir-se en calma
Omplint-se d'aire fresc del cim de la muntanya
Alé de romaní, camamil·la i estepa joana

Res puc desitjar millor
que trobar-me al abric
de la teva ombra, voltor
al més alt de la Tramuntana