Al Teix

Piedra honesta
en la cima,
vegetal sincero,
aire verdadero.

te mece el espíritu
el calmo pleno silencio
y gravita lejana la vista
bajo el suave palio celeste

De romaní, camamil·la i estepa joana

Fresca i nua alborada s'aixeca puntual
trobant-se níguls com llengües de cotó
llepant la roca i boscos com llepolia
amb gust de romaní, camamil·la i estepa joana

Pedra humida al aspre sostre carritxer
des d'on es domina l'abric format
d'ombres fosques i tupida fullaraca
que ès l'alzinar com un verd mant

Tramuntana és el teu nom
feta de pedra i ombrívol comellar,
aigües pures omplen els teus torrents
quan les plujes et cobreixen amb el seu cant

Amb cor obert com ulls amb mirada llunyana
Harmonia del cos en sentir-se en calma
Omplint-se d'aire fresc del cim de la muntanya
Alé de romaní, camamil·la i estepa joana

Res puc desitjar millor
que trobar-me al abric
de la teva ombra, voltor
al més alt de la Tramuntana

Días como hoy

Días como hoy, de gris pálido
flota la nostalgia de otros momentos
fluyen veloces los pensamientos
recuerdo vivo tu espíritu cálido

Vacío, bruma densa, silencio
olvido blanco dolor seco
negro oscuro fondo violento
sombra de nada, todo inconexo

Solo un momento ves
en toda la eternidad
que tu conciencia brilla
y se desvanece después

Idea de infinita eternidad
no sé qué representas
ni para qué sobrevivo
como polvo en la inmensidad