Ved ojos, mirad

Ved ojos, mirad.
Tocad manos, sentid el rasgo
No os quedéis en oir,
sino escuchad el rumor
que en rugido se transforma
paulatinamente en llanto desconsolado.
Gritad si así es preciso, las palabras adecuadas
pues en el fondo está la verdad
aunque su clave reside en la forma.
Suéltala, déjala volar.
La prisión no es para ti
ave nocturna, ni para ella,
flor alpina, delicada y albina.
Estrépito mundanal, gente desnaturalizada
recorre laberintos artificiales
buscando el espejo que le refleje
su mirada limpida y centrada

Corre envuelto en la oscuridad
ramas secas golpean su cara
aullidos persiguen sus oídos
mientras de la realidad escapa

Cos gravitacional

Cos gravitacional
Força enèrgica, pulsió natural
vigorosa i potent atracció,
la que exerceixes, dona
per ser què i com ets,
prodigi i excepció
aquí ara, sense temps
ni espai per més
Em cautiva la teva expressió
i tancat a n'aquesta presó
m'allibera la teva franca entrega

El meu desig de lliure existència
torna desitjós de permanència
ara, demà, sempre...
anhelant, sentint, visquent
libant conscient la teva esència
a n'aquesta festa de l'ànima
converteixi la litúrgia en matèria
la pura emoció compartida
i viure amb tu representi
el fruit de la experiència,
de superació i creixement constant
de la maduresa culminant
alliurement de l'esperit i goig cercat,
una volta de rosca al sentit de la vida.