Alè ple de vida
il·lusió incontinguda
Llaç de cossos nus
brollant pura natura
Ventre pla i càlid,
fina cintura
avinguda dels meus passejos
amunt i avall, incansable ball
atàvica comunió que perdura
amor, desig, afecte
estimació i tot el respecte
completa honestitat, dius
tremola la terra quan sonrius
El cor senzill obert i bategant
sospira al no esser a les teves mans
ofegat de no poder respirar-te
ets l'aire pur de la muntanya.
miércoles, 19 de febrero de 2014
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario