Allegro ma non troppo

Sorgeix tèbia claror matinera per l'eteri horitzó
esclafant de l'hora mística glaçada i fosca negror
recupera el cos entumit el càlid alè de la vida
i torna viatjar la esperança amb temps regalat

Amb força s'enlaira la mirada
captant el bell so del cel net
l'ànim embravit del que sap
de la prestesa del seu desig

Desig àvid, golafre desig
d'acaparar-te sense fisures
de tenir-te sense corrompre
la autenticitat sense dubtes

Temps traïdor i espai reduït
ens enfronten entre altres enemics
intuïnt al seu remor i precarietat
la nostra batalla guanyada

...o sin ti.

Vida y suspiro, pensamiento... y agota
Alimento e inquietud, obligación… y agota
Equilibrio constante, cuerpo y mente, agota
Bruma gris, llueve, cae el agua gota a gota.